Dolç dolor

Un relat de: Esteldetela

La teva imatge, com un martell torna a picar els meus pensaments
Fins quan tot això?

Em desperto a les nits i tornes a ser-hi de la mateixa manera
Un somni que desitjo però no pot ser

On és la línia que separa la meva obssessió
Del teu pensament que em persegueix?

Estic malalta de tu, no tinc el remei per curar-me
Sóc plena de dolor

Un dolor que m'estripa per dins
Però em fa sentir viva

Voldria ser melodia als teus pensaments
I que em materialitzéssis als teus versos,
A les teues cançons

Em sento terriblement gelosa dels que t'envolten
Si fóssis meu no et compartiria amb ningú

Ets un estel de tela que no atraparé mai
Sempre seràs lluny de mi

No puc canviar el que sento i em dol
Dolç dolor

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Esteldetela

5 Relats

2 Comentaris

3807 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00