Cercador
Dolç dolor
Un relat de: EsteldetelaLa teva imatge, com un martell torna a picar els meus pensaments
Fins quan tot això?
Em desperto a les nits i tornes a ser-hi de la mateixa manera
Un somni que desitjo però no pot ser
On és la línia que separa la meva obssessió
Del teu pensament que em persegueix?
Estic malalta de tu, no tinc el remei per curar-me
Sóc plena de dolor
Un dolor que m'estripa per dins
Però em fa sentir viva
Voldria ser melodia als teus pensaments
I que em materialitzéssis als teus versos,
A les teues cançons
Em sento terriblement gelosa dels que t'envolten
Si fóssis meu no et compartiria amb ningú
Ets un estel de tela que no atraparé mai
Sempre seràs lluny de mi
No puc canviar el que sento i em dol
Dolç dolor