QUAN DIUS PROU

Quan dius prou, els carrers
deixen de ser lògics
i fins i tot necessaris.
Quan dius prou, a la gent
se li posa a la mirada
un to negre de desànim.
Quan dius prou, no cal sol
que s'esforce per brillar,
perquè no n'hi ha llum que m'escalfi.
Quan dius prou, la ciutat
m'escup de la seua falda
espentant-me amb mans que adollen àcid.
Perquè quan tu no dius prou,
però veig l'adéu amb claror,
perd la llista de raons
que tenia per quedar-m'hi.