Provocació fatal

La crisi econòmica s'agreujava per moments, per segons quasi; la corrupció generalitzada n'era responsable en bona mesura, però està clar que una vegada més, calia cercar un culpable per salvar la pell dels "professionals". Els estrangers - negres i blancs - ja havíem assumit la seva part de culpa; pallisses, vexacions i fins alguna mort silenciada, eren mostres evidents que per aquest col·lectiu s'havia aixecat la veda.

Està clar que no era suficient; algunes administracions públiques en situació de fallida irreversible, s'avenien a reduir unes plantilles de personal manifestament desproporcionades, i àdhuc innecessàries.

Calien més reduccions !, i certament no hi havia cap disposició a sacrificar als amics, nebots, germans i demés parentela, que pasturaven a cor que vols pels prats ubèrrims de la " cosa pública" . Tot d'una algú va trobar la solució ! ; i, perquè no estrenyem una volta més a Catalunya ?.

Del Ministre Solbes ens n'explicàvem un reguitzell d'històries i cap de bona i/o positiva ; aquesta costum - fer anar el ventilador - era molt cara a Castella; difama que alguna cosa quedarà !. Entendràs però amic lector que no esmerci ni un mot en la seva defensa.

Catalunya altrament està, estava i estarà, a mercè de qualsevol canvi de criteri; la política d'envair-la sota pretext del major desenvolupament econòmic, duta a terme en el primer feixisme, havia donat resultats òptims !. Els catalans d'origen eren ja únicament un grup minoritari , i entre ells - com per arreu - també hi havia qui col·laborava de forma entusiasta en la tasca d'eliminar-los definitivament.

L'aplicació de l'Estatut, va resultar un pretext magnífic !. Ben aviat tots els problemes d'Espanya, tenien una explicació senzilla i fàcil; els catalans, eren insolidaris, gasius , i gens patriotes ; la conseqüència d'aquesta constatació era del tot evident. Se'ls havia d'espoliar fins al darrer cèntim d'euro !

Algú fins va plantejar la possibilitat de obrir de nou els camps de concentració, i recuperar la vella tradició del treball en regim d'esclavatge; finalment sembla que aquestes mesures no es van aplicar per evitar alguna sanció econòmica per part de la Comunitat Europea.

Recordava perfectament aquesta història, mentre estirava el braç esquerra fins l'esquena del meu company, per tal de posar-nos ben alineats, abans de sentir el crit; Ferms ! , que precedia inexorablement al començament del cant matinal del Cara al Sol.

Ens anava prou bé, amb el primer Estatut !; com vàrem ser tant babaus de caure en el parany de fer-ne un altre ?

© Antonio Mora Vergés