Promeses

Un relat de: Trossets del que penso
Tot el que recordo,
ja va perdre el sentit.
Plorar,
riure o callar
s'han quedat en l'oblit,
d'un temps que ja ha passat.
Promeses d'un futur,
que el color ha perdut,
abans de venir
a morir al teu costat.
El conte ha perdut emoció
doncs ja fa temps que en sé el final.
El que vas escriure tu
i el que jo vaig signar.
Ningú ja no em pot dir,
que l'amor,
a mi,
no m'ha matat.
Si algú escolta el meu cor,
aquest li contarà
que els batecs que aquest fa
són pel dolor que tu has deixat.
Promeses vestides de dol
que ja no es poden disfressar,
ni és vol.

Comentaris

  • Un poema[Ofensiu]
    Josep Ventura | 21-03-2011 | Valoració: 10


    Amb força i sentiment, senzillament m’encanta
    Una abraçada
    Josep