Prohibit desig... (Desembre I)

Esperant que els somnis tornin a ser realitat,
et penso cada dia sense buscar una raó,
il·lumino la paraula amb els ulls carregats
de guspires que reclamen un altre petó.

El seny, marxa, ara i ahir, que fa ressò la paraula,
i les llargues nits que s'esvaeixen en segons
mentre crec veure't amb la caputxa tapada
i encenc els ulls que fan de tu un gest incomprès.

Una atracció que fon els contorns del que somio,
una lluna en la que semblo veure aquells ulls
que per un instant vaig creure per sempre perduts,
i et buscaré, si cal, cada dia als soterranis de la ciutat.

Com Amelie, als cavallets o llençant pedres al riu,
atanso la possibilitat de l'instant de mirar-te,
de veure't altre cop al costat, fes-me l'ullet
i t'abrasaré i et diré oblidat de tot per un moment.

I et buscaré als llavis la casualitat d'un cel
i dos estels que ceguen al boig que et mirava,
pensant, que eres quelcom que se li escapava,
però que ha tornat més viu que mai al meu present.