Primavera

Qui sap on soc?
On es perd la ment
els dies buits i freds?
On es troba
la incerta serenor
de la nit al cos?

El demà t'espera,
l'avui, mar de llavors,
en cotons de colors
que pretenen ser terra
que mullem en alcohol.
Quan l'hivern amaina,
i el capvespre s'allarga,
les nits omplen més
i les tímides flors
creixen del no res.
inquietes pel soroll...

Boig, però no sord,
el sospir del mar
sempre de fons,
i les amistats, totes,
ben endins al cor.

I aquesta ciutat tan meva,
i els seus parcs i carrerons,
tan sòrdida i preciosa alhora,
omple de vida els ulls
impacients i juganers,
de tots aquells que es perden
en la més sincera abraçada.
Indrets perduts a la penombra
d'un sol que s'amaga,
d'una nit que comença,
d'una vida que esclata
als carrerons de la primavera.