Cercador
PRESÈNCIA
Un relat de: jomagi- Compartir:
PRESÈNCIA
Sota la llum suau del matí, són corbes que recorden les ones en calma. Duen la calor del somni encara adherida a la pell. Són pes, suavitat, geografia íntima que els vestits intenten dissimular i les mirades, intuir.
En el bany, en despertar-se, són presència que s’imposa. En caminar, porten el seu propi ritme secret, una marea interna. A la nit, entre els llençols càlids s’arronsen i s’amaguen. Respiren al compàs del seu propi cos, com dos turons bessons.
I s’adorm.
054
Comentaris
-
Poètic[Ofensiu]aleshores | 21-01-2026
I, per tant, evocador; malgrat potser no ha hagi estat a propòsit aquest deix de poesia.
-
Oda[Ofensiu]Bernat Lavall | 19-01-2026 | Valoració: 10
Molt bona Oda als pits d'una dona!!!
-
Bona el·lipsi.[Ofensiu]Percival Ashford | 17-01-2026
El text funciona gairebé exclusivament a través del tacte, la temperatura, el pes i el moviment suau. Això és molt difícil d'aconseguir sense caure en el tòpic o en l'erotisme explícit i barroer. Tu ho fas amb molta contenció i elegància.
La successió de frases curtes / mitjanes / molt curtes crea una respiració que imita precisament el que descrius: una marea calmada, un balanceig lent. L'última frase («I s’adorm.») funciona com un tall sobtat i alhora dolç, gairebé com un sospir final. És un bon recurs de tancament.
Mai dius literalment «pits» ni «pits de dona». L'el·lipsi és constant i molt eficaç.
Paraules com «adherida», «imposa», «marea interna», «s’arronsen», «càlids»… creen una textura molt física i alhora delicada. És un llenguatge que es deixa sentir a la pell.
