Preparada?

Creure't la persona més afortunada d'aquest món quan et parla i et diu aquelles coses tan maques, que fan que et puji la moral i autoestima.
Però... no només ho fa amb tu; no ets per ell el que ell és per tu. Tu li dones un valor molt més gran que el que et dóna ell. No ets la seva prioritat, quan per a tu... si que ho és, o era.
S'obre una distància. Ja no et sents especial, "Que va!". Et sents traicionada, inútil, "Com he pogut caure-hi?"...
Toca refer el camí, i trobar d'un cop per tots, la persona que et faci sentir especial, única, perquè realment ho siguis per ell. Que t'enamori mil vegades cada dia, i no un dia si i un altre no.
Paciència.
És senzill. Sigues tu mateixa. Somriu quan escoltis la musica que t'agrada, quan parles amb els teus amics de sempre, o simplement quan et surti de dins. I si, no et reprimeixis cap llàgrima, deixa-les caure, que després et sentiràs millor, ja veuràs.
Perquè hi ha persones que passen de no ser res a ser-ho tot en no res, però el pas de ser-ho tot a ser res és encara més ràpid. Cuida aquelles que sempre han estat allà i et demostren dia a dia que lluiten per a que tu estiguis bé, per veure't bé. És l'essencial.
Viu la vida, pensa però no massa! Que la teva veu interna no se't mengi ni t'ompli el cap de pensaments ràpids, repetitius i negatius; són els erronis. No t'escoltis.
Magnifica alegries i redueix tristors. Apa, anem-hi!