Cercador
Es gronxen les paraules.
Un relat de: Orgull_de_classeSols caminava
mentre els meu braços corrien...
espantats
desesperats
buscant la silueta
d'un deu entés en llunes
de somnis de nit bruna
de llums i joies poetes
Trontollen les llagrimes
per ordre dels braços
enfadats
i lligats
a la pena d'enyorar
les tardes fredes
a les nits plenes
d'ulls i petons
i es gronxen les paraules
preses d'un fil fi..
que ofeguen l'enyorança
somrient
rialleres
recordant-me que ets aqui.
amb mi.
Comentaris
-
Tot i ser[Ofensiu]Melcior | 10-12-2006 | Valoració: 10
gronxades , aquestes teves paraules ,estàn molt ben posades , certament.
Endavant.
-
Suposo...[Ofensiu]Sergi Elias Bandres | 06-12-2006 | Valoració: 10
...que no tenim a l'abast sempre allò que desitgem. Però potser allò és a la vora d'un camí de l'endemà, o simplement d'un moment que no és aquest. No ho sé. Però quan trobes el que t'agrada, pots ballar sense moure el cos, i pots deixar que tot allò plogui damunt teu, encara que ningú t'ho hagi enviat.
-
Van i venen![Ofensiu]Unaquimera | 19-11-2006 | Valoració: 10
Des del títol ( deliciós, per cert, m'ha encisat de bon començament ) fins al final, tot el poema va i ve, i s'agombola amb moviments de bressol.
Quin poder tenen aquestes paraules capaces d'ofegar l'enyor i portar el record de la presència! És clar, però que pengen d'un fil fi...
T'envio una abraçada somrient i riallera, ja que soc per aquí,
Unaquimera
Valoració mitja: 10
l´Autor

95 Relats
197 Comentaris
95765 Lectures
Valoració de l'autor: 9.47
Biografia:
Deixada, desendreçada, neta i despentinada.(sé que t'agrada)
(Neceessito només una cosa.)
SAGRESTA'M(ara)
titeretea@hotmail.com (mail)