Potser algun dia

Quan ja has fet tantes incursions en llits aliens
i has deixat de ser tu mateix per ser només un pidolaire d'afectes;
quan barreges noms sense cognom
i t'apresses escales avall amb un regust amarg als llavis;
quan fer l'amor no és més que allò que succeeix en la teva imaginació
i mastegues paraules tant buides de sentit com la teva pròpia vida,
t'adones que només la soledat és l'única amant que t'acompanya sempre.

Quan en llevar-te, el dia esdevé un bord retrat en sèpia;
quan els teus ulls s'aferren a no mirar més enllà de les parpelles;
quan deixes que només els records esdevinguin sobirans en la teva testa
i la remor dels silencis acapara l'amplitud del teu cor,
t'adones que en realitat el que vols és no viure més aquesta vida.

Potser algun dia seràs capaç de llevar-te, mirar per la finestra
i meravellar-te del que succeeix al teu voltant.
Potser.