1 de novembre 2007

Un relat de: sucdetaronja

Encara no t'has alçat i el món ja t'amenaça a l'altra banda de la finestra. El Sol t'enlluerna sencer, no sents. El xiular dels pardals estremeix els pensaments i el carrer desperta amb el parlar de la gent, la mateixa que es va perdent en la seua rutina. Cluques els ulls però saps que en obrir-los tot restarà quiet, passiu, com pocs segons abans. Intentes sortir de tu mateix construint alguna cosa per salvar-te i tot arriba a un punt en que es trenca i cau a sobre teu. El teu món es desmorona, tot es perd en un matí més.
Passes el dia sense pensar, sense recordar res més. Pacient et rendeixes i esperes que arribe el cap vespre. Busques un aixòpluc acollidor sota els teus llençols cada nit... I ja has perdut 24 hores més d'allò que mai seràs i que ningú mai no recordarà.

Comentaris

  • OLA AMORE!![Ofensiu]
    neus_gh | 10-11-2007

    com sta la cosa mes rebonica de tota la contorna??jo açi en casa matant les hores... ja fa temps q no ens veiem eh! aveurer si algun dia quedem per a xarrar o algo val corason?? molts titos artista q TESTIME EN LOCURA!!!