Posaria la mà al foc

Posaria la mà al foc,
damunt la taula, on recitava al poeta;
preocupant-me de tu i de tots, i d'ell,
mentre els colzes encara subjecten aquell meu posat d'impotència.

I és que hi posaria la mà al foc,
i als pensaments,
i a les idees,...

I per tot arreu on em fós possible,
posaria la meva voluntat al servei de la nostra
estimadíssima cultura;
al servei del saber fer de la gent dels nostres pobles,
i a la conservació de les lletres i les paraules,
les frases mítiques i els versos inesborrables, de la poesia que ens embelleix el missatge de la nostra història,
i el camí de la lluita ferma, que ens manté l'esperança de viure,
i de somiar,
i de parlar la llengua eixida en la revolta somiada per tots nosaltres.

Posaria la mà al foc, per reventar els esquemes imposats;
per cremar als desvergonyits, i fer-nos mal,
i no deixar-nos ser qui volem ser en llibertat,
i en consciència de l'amor necessari a un País que només és nostre, però també de tots.

Posaria la mà al foc,
i per tot arreu on em fós possible.