Porta'm Amb Tu

Un relat de: Dreamy_Girl

No sé on soc
Ni d'on vinc
Estic perduda
Enmig de la foscor.

Un raig d'innocència
Entra dins la meva ànima.
Em recordo,
De ben petita,
No pensava en res,
Només actuava,
No em preocupava quelcom ni ningú.
Vivia la vida.

Jo,
Als meus tres anys de vida
Amb el meu vestit blanc,
Sabates negres de nina.

El meu somriure,
Era l'únic que em caracteritzava.
Era part de mi.
Els meus ulls angelicals,
Color marró fluixet,
Tenien sempre una brillantor,
Dolça, esperançadora, única simplement...

Ara, em miro al mirall.
Les ulleres destaquen,
La tristor m'envaeix tot el cos,
El cabell em cau salvatgement sobre la cara.

No puc viure la vida,
Estic empresonada,
Enterrada en vida,
M'arrossego per terra sense saber on vaig,
Només segueixo el camí,
Que no em porta enlloc.

Ajuda'm a buscar la llum,
Si ho saps...
Perquè no ho fas?
Saps que ets la meva única salvació,
Tot i així t'hi negues...

Llàgrimes,
Pobre coixí,
Ha mort ofegat,
La pluja l'ha enfonsat.

Finalment,
Després del regalim de pluja,
Sempre acabo dient la mateixa frase,
Que mai em cansaré de dir-te la:

Ves te'n ben lluny,
On ningú pugui trobar-te.
Però siusplau,
Porta'm amb tu...

Comentaris

  • el record, el present...[Ofensiu]
    Capdelin | 28-04-2005 | Valoració: 10

    la innocència infantil, la consciència del present juvenil... el que era, el que sóc, el que voldria ser... perduts entre la utopia i la realitat... massa severs amb nosaltres mateixos i massa idealitzadors dels altres... donant l´exageradíssima importància a l´amor i oblidant tots els detalls rncantadors de la vida diària...
    aquella nena petita, innocent... encara està dintre teu, no l´ofeguis i deixa que es converteixi amb una noia moderada, animada i alegre...
    un petonàs, guapíssima...!!!

  • Damisela![Ofensiu]
    OhCapità | 28-04-2005 | Valoració: 9

    Em porteu records de joventut amb les emocions que em feu sentir. Jo ara que he Salpat amb El Trontoll, espero que el cant de la meva sirena no deixi de sonar per retrobar el sentit d'estimar. Mmm, trist, nostàlgic, però pensant sempre en l'altre persona. Mmm, emocionalment acabes els teus poemes de manera genial:

    "...
    Sempre acabo dient la mateixa frase,
    Que mai em cansaré de dir-te la:

    Ves te'n ben lluny,
    On ningú pugui trobar-te.
    Però siusplau,
    Porta'm amb tu..."

    T'entenc, però la vida ens la compliquem nosaltres mateixos tontament. Que marxi però que se t'emporti. Ja m'ho explicaràs si ho fa.

l´Autor

Foto de perfil de Dreamy_Girl

Dreamy_Girl

29 Relats

57 Comentaris

39996 Lectures

Valoració de l'autor: 9.73

Biografia:
Sóc una noia que vaig nèixer un 16 de gener. A l'any 1991.
-Les meves passions: Ballar, Escoltar Música i Escriure.
Seguidament ficaré alguns escrits o frases que em van impactar en el seu moment.
-----------------------------------------
No podria dir-te perquè és sentia així.
Ella ho sentia sempre.
I jo no podia ajudar-la.
Només podia observar-la,
Cometre els mateixos errors.
Què està malament? Què està malament ara?
Masses, masses problemes.
Ella vol anar a casa,
Però no hi ha ningú.
A cap lloc on anar,
A cap lloc per on anar,
I eixugar-se les llàgrimes.
Trencada per dins.
Obre bé els ulls,
Mira fora i troba la raó del perquè.
Has estat rebutjada
I ara no pots trobar el que has deixat enrere.
Amaga els seus sentiments,
No pot trobar els seus somnis.
Està perdent el cap,
Es va quedar al passat.
No pot trobar el seu lloc.
Està perdent la fe,
Ha caigut en al desgracia.
Ella va per tots els llocs...
Ella...està perduda.

(Avril Lavigne)

-----------------------------------------

...Oblideu tot el que no fos la vida, per no arribar a la mort descubrint que no habies viscut...

(El Club De Los Poetas Muertos)

----------------------------------------

Les paraules i les idees poden canviar el
món...

(El Club De Los Poetas Muertos)

----------------------------------------

Agafeu les roses mentres pogueu
lleuger el temps vola
la mateixa flor que avui admireu
demà estarà morta

(El Club De Los Poetas Muertos)