Il·lusió Perduda

Un relat de: Dreamy_Girl

Canta'm el sonet de l'amor,
Digues-li al pardal
Que t'acompanyi amb el seu vol.

Pell a pell,
Cor a cor,
Necessito sentir la il·lusió,
Necessito sentir el teu amor.

De l'il·lusió es viu,
O això diuen,
Però no m'alimenta prou,
En necessito més.

Pluja...
Cau de cara a terra.
Llampecs...
Alegren la monotonia de l'espai en el que em moc.

Com al donzella neteja els esglaons,
Amb dolçor, amb estimació, amb afecció...
Així netejo jo la meva ànima,
Tu m'ajudes, ets la meva il·lusió.

Veig, una llum al final,
Sembla que em guia,
Potser és la dita il·lusió,
Potser només és un far,

Que, com jo, s'ha perdut...

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Dreamy_Girl

Dreamy_Girl

29 Relats

57 Comentaris

40024 Lectures

Valoració de l'autor: 9.73

Biografia:
Sóc una noia que vaig nèixer un 16 de gener. A l'any 1991.
-Les meves passions: Ballar, Escoltar Música i Escriure.
Seguidament ficaré alguns escrits o frases que em van impactar en el seu moment.
-----------------------------------------
No podria dir-te perquè és sentia així.
Ella ho sentia sempre.
I jo no podia ajudar-la.
Només podia observar-la,
Cometre els mateixos errors.
Què està malament? Què està malament ara?
Masses, masses problemes.
Ella vol anar a casa,
Però no hi ha ningú.
A cap lloc on anar,
A cap lloc per on anar,
I eixugar-se les llàgrimes.
Trencada per dins.
Obre bé els ulls,
Mira fora i troba la raó del perquè.
Has estat rebutjada
I ara no pots trobar el que has deixat enrere.
Amaga els seus sentiments,
No pot trobar els seus somnis.
Està perdent el cap,
Es va quedar al passat.
No pot trobar el seu lloc.
Està perdent la fe,
Ha caigut en al desgracia.
Ella va per tots els llocs...
Ella...està perduda.

(Avril Lavigne)

-----------------------------------------

...Oblideu tot el que no fos la vida, per no arribar a la mort descubrint que no habies viscut...

(El Club De Los Poetas Muertos)

----------------------------------------

Les paraules i les idees poden canviar el
món...

(El Club De Los Poetas Muertos)

----------------------------------------

Agafeu les roses mentres pogueu
lleuger el temps vola
la mateixa flor que avui admireu
demà estarà morta

(El Club De Los Poetas Muertos)