Cercador
PONT DE CLARIANA DE CARDENER, DIT TAMBÉ DE BUIDA-SACS.
Un relat de: Antonio Mora VergésNo trobava – contra la infundada creença popular que a Internet s’hi troba informació de tot-; cap dada d’interès en relació a aquest pont que s’anomena també Pont de Buida-sacs com el molí proper ; avui en estat de gran ruïna.
El molí està datat entre els segles XII - XIII , i se’l considera ‘romànic’ pel que fa a la seva construcció. El pont està datat entre els XVII - XVIII , i se li adjudica l’etiqueta ‘obra popular’ [ imagino que aquesta accepció, no fa referència al Partit Nacionalista Espanyol, conegut per les sigles P.P.
En absència de fonts informatives fiables, toca formular hipòtesis :
El pont original [ no l’actual ], existia fins i tot abans que el molí, al que molt tardament, i com a conseqüència d’un episodi polític de molt mal record per Catalunya i el catalans, se’l començarà a conèixer amb aquest tant peculiar nom de Buida-sacs. Ens referim a la cessió feta per de Felip IV de Castella i III d'Aragó, a la Corona Francesa dels territoris del nord de Catalunya a canvi de mantenir les possessions a Flandes.
Com a conseqüència d’aquesta acció, malnomenada Pau dels Pirineus (1659) – que únicament podem qualificar com de traïdoria - , les poblacions de la Catalunya nord, sotmeses al rei de França, es van veure obligades a comprar només la sal del rei, que era d’inferior qualitat a l’acostumada de Cardona. Això va donar lloc a un llarg període d’inestabilitat econòmica i política, ja que ells territoris afectats van conspirar durant anys per tornar a unir-se amb el Principat, i les autoritats catalanes també es van resistir a acceptar la partició, que no va poder fer efectiva fins al 1720. La decisió de les autoritats reials franceses, va comportar – com era previsible - que ramaders bàsicament, però també altres sectors econòmics intentessin abastir-se de la nostra sal mitjançant el seu contraban. Això va fer augmentar exponencialment el tràfic per aquest punt – obligant a refer el pont – on es col•locaven els ‘burots’ dels poderosos senyors de Cardona, que aprofitaven el fet que aquest fos el camí triat pels traginers i mulaters per dur la sal fins a la frontera, i desprès de creuar-la, dur a terme la seva venda il•legal. Aquesta acció de fer pagar peatges – que han recuperat amb entusiasme els nous senyors feudals – la qualificaven els usuaris com ‘buidasacs’.
A diferència de Gibraltar, cedida a Anglaterra el 1713 pel Tractat d'Utrecht, cap govern espanyol – tampoc els posteriors a l’any 1.978, que s’adjudiquen la categoria de ‘democràtics’ - ha demanat mai, la restitució dels territoris nord-catalans cedits en el Tractat dels Pirineus. Sou pregats d’ampliar, corregir o modificar, aquesta informació al mail coneixercatalunya@gmail.com
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5460029 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.