Pols de solitud-2

El nostre encontre va ser desigual,
tu joguinejaves amb la meva ànima,
jo frissava per deslligar el teu cos
d'una desmesura que brollava,
d'un nodriment continu de feminitat.
El mite va adquirir dimensions humanes,
i la teva humanitat va engendrar les tossudeses del meu plaer,
de la meva futura dissort.
Potser brandava enmig d'un vol erràtic,
el mateix que havies teixit
amb paciència mai humana
Perquè tots sabem d'on venim
i tots reneguem d'aquests inicis casuals
que mai abandonen el nostre desig.
Ens vam trobar a contrapeu
mentre entapissàvem els encontres
amb reptes de malabarista:
batec i espenta,
ordre i sacseig.