Pols de solitud-1

Macerat pel record,
esquinçat pels defectes trobats,
esmaltat de buidor.
Així em denuncio davant teu,
després de perdre el camí
que tu un dia em manllevares.
La tanca ara em prevé
de tornar a provar la disort.
Ara sé que no hi ha esmena,
que la temptació s'ha esvaït,
espessant el greuge del record,
allisant la sentència motejada
a través dels teus llavis roents,
que no són més que ramatge final,
d'aquell arbre que ens recollia.
Si ho hagués previst ara seria claror,
però ara només sóc ombra d'espiell,
res més que això,
aixi de lluny després de l'esbronc.
Com a excedent vaig canviar de barriada,
incomunicat del brogit que et segueix,
denunciat per malejar desarmat.
Ara la ciutat m'etziba parions,
i enceto solitud malaguanyada.
Corriol que em du directe al renec.
Miols rera la meva evasió ombrejada.