Pols de fatiga

Un relat de: josep fornells

Seré només unes mans
com tantes d'altres,
aclivellades
de no entendre res,
de no tenir res.

Seré un de tants infants
que jugant
a fer cabanes
es desviuen
fent-se el boig,
fent-se el gran.

O seré el fang
de terra vermella,
pols de fatiga,
groc d'argelaga,
escorça
d'alzina.

Comentaris

  • bufanúvols | 03-05-2010 | Valoració: 10

    El rellegisc i no me'n canse.

  • m'encanta..
    un peto!

  • M'agrada [Ofensiu]
    Epicuri | 02-05-2010

    El teu poema i les paraules amb les quals l'has aconstruït. M'afrada la paraula "aconstruït"però el corrector del Google Chrome, em diu que no es correcta...posem construït.

    Les mans! quanta energia! quant tacte! quanta sensibilitat!....fins al darrer gra de pols de fatiga!

  • Insinuant[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 01-05-2010 | Valoració: 10

    M'agrada el que escrius sobre les "mans". Suggeridor.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de josep fornells

josep fornells

70 Relats

231 Comentaris

62218 Lectures

Valoració de l'autor: 9.92

Biografia:
Nascut al febrer del 73, visc a Poboleda (Priorat).

Somio despert,
que dormit no té cap gràcia.



pepforn@gmail.com