Cercador
Pols de fatiga
Un relat de: Bitxa- Compartir:
Seré només unes mans
com tantes d'altres,
aclivellades
de no entendre res,
de no tenir res.
Seré un de tants infants
que jugant
a fer cabanes
es desviuen
fent-se el boig,
fent-se el gran.
O seré el fang
de terra vermella,
pols de fatiga,
groc d'argelaga,
escorça
d'alzina.
Comentaris
-
bufanúvols | 03-05-2010 | Valoració: 10
El rellegisc i no me'n canse.
-
Clara Garcia Collado | 02-05-2010
m'encanta..
un peto! -
M'agrada [Ofensiu]Epicuri | 02-05-2010
El teu poema i les paraules amb les quals l'has aconstruït. M'afrada la paraula "aconstruït"però el corrector del Google Chrome, em diu que no es correcta...posem construït.
Les mans! quanta energia! quant tacte! quanta sensibilitat!....fins al darrer gra de pols de fatiga! -
Insinuant[Ofensiu]Joan G. Pons | 01-05-2010 | Valoració: 10
M'agrada el que escrius sobre les "mans". Suggeridor.
