poeta dóna classes a domicili

La foscor és íntima, està latent
dintre teu.
Cal travessar aquest límit fosc.
Flash!

És un error de circumstància
buscar la lluna dins del pou.
Les estrelles
són distants entre elles,
però es reuneixen
per a què tinguis cel.

Et sents sense rostre
com un gram amassat en el fang
de l'univers.
Res és petit,
l'insecte té moltes ànimes.

Deixa de plorar o no sabré
si ets gos, pollastre o màrtir
o què.

Puja el volum de la música,
crema aquest llibre,
crema't a tu, viatja
i porta les cendres al mar
o a la tomba de Kafka.

Fes un graffiti
en la teva habitació
que digui quelcom bonic
o quelcom porc, però que digui
i embruti aquestes parets
que et coneixen tant.

Sí, ja sé, aquell adéu
va ser un llampec
en la zona més blava del cor.
Sí, ja sé, l'espasa tant lluny
i la ferida tant fonda!

Surt d'aquest pou,
no escoltis els trets en l'aire,
ni miris la saba vermella
dels arbres.

Surt d'aquest pou,
no ets déu, però sense tu,
el món és ... menys

i... escriu,
escriu malgrat que la poesia
i les llàgrimes
no hi càpiguen en la paraula.