Poesia sobre el confinament

Un relat de: Noia Targarina


Els dies del confinament,
van ser dies molt intensos,
No podia veure els meus familiars ni els meus amics,
ni la gent que tenia tant al costat meu
com els meus companys de feina.
Van ser dies molts durs i continuen sent-ho!
El fet de portar mascareta per tot,
El fet de no poder anar a comprar al supermercat,
i tindre que portar mascareta i guants,
són temps difícils i temps que et fan pensar!

Són temps molt difícils i temps molt durs,
La gent no està conscienciada del problema real,
Sobretot el jovent,
La gent gran
els nostres avis i àvies
ho han passat molt malament,
és la realitat d’avui en dia!

És un any que et fa pensar i reflexionar,
Que bonic quan encara es vivia
sense pensar en els virus
que hi ha en la nostra vida!

Com viurem a partir d’ara?
La vida ha canviat
el pensament de la gent és diferent!
A partir d’ara i fins que passi tot això
no hi haurà tanta gent
en els restaurants
en les discoteques.
La gent no passejarà
amb la tranquil·litat d’abans!
No hi ha avions,
la gent no pot passejar i agafar avions com sempre!
ha canviat la mentalitat de la gent!

Comentaris

  • Identitat Inedita | 13-05-2021 | Valoració: 10

    Ho expliques tan bé i tan pla que no cal afegir-hi res
    Sí, endevant

  • És aixì i els fets ho demostren[Ofensiu]
    kefas | 08-05-2021


    El pensament és a restaurants, discoteques i avions. A algun lloc havia de ser.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: