Poesia per arribar al paradís a través d'un somni de llibertat

Un relat de: Marc Freixas

EL CAMÍ A SEGUIR

Passejar per les entranyes d'un camí ple de colors i llibertat;
com si les paraules parlessin de veritat,
i les petjades dels nostres peus tinguessin més d'un significat.

Carregats de raons prou suficients per aconseguir un camí fantàstic de llibertat,
que ens ajudi a tu i a mi, i a tots,
a fer possible que una il·lusió passi a ser realitat.

És per això que la màgia del nostre cor, viu i deixa viure a dins i a fora de tots els cors de la gent,
i fa que el camí sigui fantàstic,
i que fantàstic sigui llibertat.

Retrocedeixes en el temps,
com si les paraules parlessin de veritat;
avances en el temps,
com si una il·lusió es fés realitat per esdevenir com a fantàstic,
i aconseguir la llibertat,...

Un camí fantàstic de llibertat.

EL TRIOMF

En una caixa plena d'amor hi he vist sortir una fletxa il·luminada per un Sol galàctic;
els ocells volaven tan tranquils al seu costat,
que ni el soroll d'un explosiu els hagués espantat.

La samarreta que jo portava era com l'univers de color verd i gran,
on només hi deixo entrar la pau, l'amor i la llibertat.

Que l'estrella de cinc puntes sigui més important que tots els explosius del món!!

Que la nostra identitat sigui el triomf de les estones viscudes a prop del nostre camí!!

SOMNI DE LLIBERTAT

Despertes el teu son mentre dorms dins d'un somni ple de raó i comprensió;
tot ben atapaït en un mateix espai,
que desesperat de nervis enganyosos,
vigila cada moviment que fa el subconscient,
menyspreant allò que de veritat preocupa al teu son :

raó i comprensió.

El somni ha deixat d'existir perquè no ens queda més son per oferir;
però sempre ens queda l'amor per la llibertat,
l'amor per la pau,
i sobretot, raó i comprensió per entendre que no estem sols en aquesta lluita sense fí,
per arribar al paradís a través d'un somni de llibertat.

PARADÍS

Hi sóc dins,...

Tampoc no en vull sortir.

Deixeu-me sentir les bones vibracions que hi ha en aquí!!

Tinc por que s'acabi,...

No vull pas ser real ara que hi sóc.

Deixeu-me somiar eternament,
que vull sentir la llibertat de ben a prop meu!!

La sento, la porto a dintre del meu cos!!

La sento, la porto a dintre de la meva pell!!

La sento, la porto a dintre de les meves venes!!

Sóc al paradís,
i no penso sortir.

Comentaris

  • Un regal![Ofensiu]
    Tiamat | 03-10-2004

    Aquesta nit jugo a ser una reina maga (tot i que sóc republicana), i m'estic dedicant a regalar els meus relats a alguns autors d'aquesta web, pels motius que siguin, perquè us els trobeu demà al matí quan obriu la pàgina.

    A tu, Marc, doscentenàri et regalo "Duc la lluna en un clauer", ja que aquest va ser el primer poema que vaig escriure, i va ser per culpa de veure't a tu (i d'altres, però tu sobretot) escrivint poesia, que vaig pensar: i per què no ho provo jo?

    Una abraçada!

    Tiamat

  • EL 7è DE CAVALLERIA![Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 02-10-2004 | Valoració: 10

    Són tants somnis que has vestit
    de paraules ben sinceres,
    d'alegries,
    de tristeses,
    de colors,
    d'il·lusions,
    d'esperances,
    de quimeres,
    de contrastos,
    de passions,
    de vivències,
    de mil somnis,
    de l'amor,
    de reflexions...
    Sentiments
    a flor de pell
    d'emotives
    vibracions.

    No et cal arribar al paradís.
    Tu ho admets;
    ja hi ets.

    La teva obra és aquest encís;
    I un cop més,
    mercès
    Marc, i endavant!

    Fes més gran aquest paradís
    de poemes que ens has brindat.

    UNA ABRAÇADA BEN GRAN
    I FINS BEN AVIAT,

    Vicenç

  • Per molts relats!![Ofensiu]
    Tiamat | 02-10-2004


    felicitats, Marc, de debó.

    el cert és que avui no tinc gaires paraules a la boca (que no sigui perquè és tard..), però alguna havia de guardar-me-la per tu.

    és un honor per aquesta web, que justament tu, siguis el més prolífic de tots. No és per ofendre la resta de relataires, que ja sé que tots els que som aquí, més o menys, estimem la nostra llengua i el plaer d'escriure, però crec que tu ets el que hi poses més passió i amor de tots plegats.

    també, crec que t'agraeixo en nom de tots, cadascun dels teus comentaris de suport. Un comentari positiu sempre afalaga, però no sé perquè, però els teus sempre sonen més sincers i més entusiastes.

    una abraçada fortíssima, enhorabona pels 200

    Laura (tiamat)

  • Sembla que va ser ahir[Ofensiu]
    Sergi Yagüe Garcia | 01-10-2004 | Valoració: 10


    que escrivies:

    Amb el sucre dels teus llavis dolços,
    he pintat les parets tendres de la nostra llar;
    acollidora i protegida pel nostre amor,
    forta i admirada pels teus quadres.

    Imaginem-nos un jardí ple de llapissos i esforços;
    els esbotzos plantats dins les arrels de les flors,
    i les pintures originals, amagades sota de l'aigua blava,
    nedant invisibles per tota la piscina, surant.

    Hi ha tot un circ sencer a dalt del sostre,
    a fora del cel i prop de les estrelles;
    és per tu la Lluna que miren els meus ulls a la nit,
    que guarda el meu cor somrient, ple de pallassos.

    Tenia la mel a les mans per si de cas,
    però portes el sucre als llavis per besar.

    I jo, avui, escric:

    Viatjar en el temps per tornar a conèixer
    el miracle dibuixat
    al pas suau i elegant de les teves lletres.
    Remoure cel i terra,
    per trobar-te allà, més enllà del paradís,
    als llimbs verges dels poemes,
    amo i senyor de la paraula,
    destructor de llunyanies,
    talentòs inventor d'instants de faula,
    Marc,
    creador de POESIA.

    Felicitats pels 200!!

    Va, que els 300 ja s'acosten!

    Sergi.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1418 Comentaris

821039 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.