Poesia per arribar al paradís a través d'un somni de llibertat

Aquesta nit jugo a ser una reina maga (tot i que sóc republicana), i m'estic dedicant a regalar els meus relats a alguns autors d'aquesta web, pels motius que siguin, perquè us els trobeu demà al matí quan obriu la pàgina.

A tu, Marc, doscentenàri et regalo "Duc la lluna en un clauer", ja que aquest va ser el primer poema que vaig escriure, i va ser per culpa de veure't a tu (i d'altres, però tu sobretot) escrivint poesia, que vaig pensar: i per què no ho provo jo?

Una abraçada!

Tiamat

Són tants somnis que has vestit
de paraules ben sinceres,
d'alegries,
de tristeses,
de colors,
d'il·lusions,
d'esperances,
de quimeres,
de contrastos,
de passions,
de vivències,
de mil somnis,
de l'amor,
de reflexions...
Sentiments
a flor de pell
d'emotives
vibracions.

No et cal arribar al paradís.
Tu ho admets;
ja hi ets.

La teva obra és aquest encís;
I un cop més,
mercès
Marc, i endavant!

Fes més gran aquest paradís
de poemes que ens has brindat.

UNA ABRAÇADA BEN GRAN
I FINS BEN AVIAT,

Vicenç

felicitats, Marc, de debó.

el cert és que avui no tinc gaires paraules a la boca (que no sigui perquè és tard..), però alguna havia de guardar-me-la per tu.

és un honor per aquesta web, que justament tu, siguis el més prolífic de tots. No és per ofendre la resta de relataires, que ja sé que tots els que som aquí, més o menys, estimem la nostra llengua i el plaer d'escriure, però crec que tu ets el que hi poses més passió i amor de tots plegats.

també, crec que t'agraeixo en nom de tots, cadascun dels teus comentaris de suport. Un comentari positiu sempre afalaga, però no sé perquè, però els teus sempre sonen més sincers i més entusiastes.

una abraçada fortíssima, enhorabona pels 200

Laura (tiamat)

que escrivies:

Amb el sucre dels teus llavis dolços,
he pintat les parets tendres de la nostra llar;
acollidora i protegida pel nostre amor,
forta i admirada pels teus quadres.

Imaginem-nos un jardí ple de llapissos i esforços;
els esbotzos plantats dins les arrels de les flors,
i les pintures originals, amagades sota de l'aigua blava,
nedant invisibles per tota la piscina, surant.

Hi ha tot un circ sencer a dalt del sostre,
a fora del cel i prop de les estrelles;
és per tu la Lluna que miren els meus ulls a la nit,
que guarda el meu cor somrient, ple de pallassos.

Tenia la mel a les mans per si de cas,
però portes el sucre als llavis per besar.

I jo, avui, escric:

Viatjar en el temps per tornar a conèixer
el miracle dibuixat
al pas suau i elegant de les teves lletres.
Remoure cel i terra,
per trobar-te allà, més enllà del paradís,
als llimbs verges dels poemes,
amo i senyor de la paraula,
destructor de llunyanies,
talentòs inventor d'instants de faula,
Marc,
creador de POESIA.

Felicitats pels 200!!

Va, que els 300 ja s'acosten!

Sergi.