Cercador
Poesia a una boira
Un relat de: Lídia Arias- Compartir:
Canyes de sucre voleien
ho hauries de sentir.
Al remoure la quietud dels
teus misteris, les curves
del teu cos ballen.
No sospiris, tan sols dirigeix
la mirada cap a infinits.
Les onades dels teus llavis
fan trontollar les figures regulars.
Vull ser en t;u i res més,
com en un remolí d'emoció.
ho hauries de sentir.
Al remoure la quietud dels
teus misteris, les curves
del teu cos ballen.
No sospiris, tan sols dirigeix
la mirada cap a infinits.
Les onades dels teus llavis
fan trontollar les figures regulars.
Vull ser en t;u i res més,
com en un remolí d'emoció.
Comentaris
-
Imatges[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 13-02-2013 | Valoració: 10
caram, quin poema més bell! Has dibuixat una sèrie d'imatges precioses, plenes de rerefons, de segones lectures i descripcions màgiques, farcides d'espurnes de l'ànima. Una sensació de benestar personal que m'ha deixat un dolç sabor a la boca. Una forta abraçada Lídia i benvinguda a Relats en Català!
Aleix
-
uns versos...[Ofensiu]joandemataro | 12-02-2013 | Valoració: 10
molt sensuals i plens de belles imatges on jugues amb les paraules de forma original
et felicito per tot plegat lídia
salutacions des de mataró
joan