Cercador
Aplaçar l'amor.
Un relat de: Lídia Arias Es remouen els silencis i
les paraules sospiren abatudes.
Les ales baten cap a
un destí imprecís,
Per què? canten les veus
de les entranyes
i els ulls esdevenen un opac
mirall.
Si segueixes transferint aquell
misteri, les llunes cauran
amb un cop fort.
Aviva les mirades
i les llengues de foc
dels oceans boirosos que
esdevindran papallones de colors,
Aquell destí imprecís acabarà agafant-te.
les paraules sospiren abatudes.
Les ales baten cap a
un destí imprecís,
Per què? canten les veus
de les entranyes
i els ulls esdevenen un opac
mirall.
Si segueixes transferint aquell
misteri, les llunes cauran
amb un cop fort.
Aviva les mirades
i les llengues de foc
dels oceans boirosos que
esdevindran papallones de colors,
Aquell destí imprecís acabarà agafant-te.