Poema per a vicenç ambrós

Un relat de: Marc Freixas

caminarem plegats
vora estels d'argent


sobresortirem de les normes si cal,
vessarem paraules de líquids inservibles

trencarem els anys passats, presents i futurs,
i obrirem escletxes de sexe femení
per fer-hi créixer la llavor del futur


estudiarem el món sense ser-hi,
però hi serem quan aconseguim la nostra independència


presenciarem tots els blaus possibles...

des del foc
fins al llençol de la pau

Comentaris

  • El blau de la melangia[Ofensiu]
    angie | 29-03-2006

    ha tenyit el teu poema dedicat,
    el blau de cel, inmens, gairebé infinit,
    és sostre dels teus mots escrits per emocionar...

    Marc, un poema preciós... la persona, el poeta, un munt d'informació...

    L'enhorabona als dos!

    angie

  • Poema per a Marc Freixas[Ofensiu]

    El lloc
    on cada paraula es troba,
    més enllà del silenci reflexiu
    d'algunes tardes perennes,
    és l'espai laberíntic, immens
    i a voltes esquiu de la ment.

    Els poetes hi són
    -a vegades, hi som-,
    per endolcir la llera
    del riu de les paraules
    d'hores incertes,
    hores teves, meves,
    nostres, de tothom
    i, alhora, de la silueta
    còmplice del nostre
    més profund reflex.

    Només em queda afegir-hi:
    Gràcies a tu.

    Veure aquest poema teu m'ha inspirat, i mira, he escrit el primer poema en molt, molt de temps. Ho reconec: ja tocava.

    Salut, Marc, i continua escrivint altres Llençols blau cel de pau.

    Fins aviat,

    Vicenç

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1418 Comentaris

820849 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.