Poema Luddista

Cau la màquina de forma ensordidora
i torna a caure
un i mil cops
una vegada darrera d'una altre.
Cau amb tot el seu pes
sobre l'obre.
L'esclafa,
l'esclafa i el fa ser una peça més.
Però ara s'aixequen els martells
i les torxes
per destruir les màquines
i aquells per les que treballen.
Les màquines
són les orelles, els ulls
d'una màquina més gran encara
que no en té prou amb esclafar,
sinó que ho vol saber tot.
Colpeja Ludd,
destrueix el teler que et roba.
Crema!
les càmeres, els televisors,
fes esclatar les pantalles dels ordinadors,
esclafa tots els mòbils,
que s'acumulin els cotxes als carrers
i esmicola aquella màquina.
Que cremi tot a una gran foguera
de Sant Joan
I després ballarem bojament
i saltarem sobre el foc.