poema extremadament dur

Sí que és dur, sí... jeje saps? m'has tret una rialla llegint-te noi. És un poema diferent als que estic acostumada a llegir. Jo sempre ( o quasi sempre) llegeixo poemes romàntics i tal...(je), i quan trobo algun així, doncs em treu una rialla perquè aleshores veig que hi ha molts més temes dels quals en pots treure molt i molt profit. Algun dia ( si em surt) intentaré fer un d'aquests, de divertits, per fer riure als lectors com tu!! Molts petons!!

laura^^

Quina cany! Tens una capacitat enorme per dir les coses directes i clares. No recordo quin autor de la literatura contemporània (castellana) que deia que es treia la disfressa per ser ell mateix escrivint, i també observant i besant a la seva estimada, i que res no influenciés en la seva obra. El poema de "Amor platònic també em va agradar molt". MoLi.

T'alliberes de tota roba, tota emoció, tot batec..... per lliurar-te a la poesia més pura, la més dura, la més visceral, la més fascinant........ i entre vers i vers, hi amagues la més sublim de les imaginacions..... per deixar anar un allau de sentiments en estat pur.

De nou, enhorabona! Ets dels ÚNICS, en majúscules.

PS. Has vist el meu relat número 44? Potser té a veure amb la teva poesia explosivament fantàstica...

Un petó!

quina gran paranoia, no? què és això? jejej... està molt bé! sí que és dur, sí... i paranoic... més del normal, no?

saps? aquests dies estic escrivint! :P en tenia ganes, ja! a veure si acabo el poema dels "morats"! sóc feliç, amic! me n'han penjat 3, avui! a veure si te'ls mires! ja vaig veure el teu comentari d'ahir, moltes gràcies, de cor!

bé, que vaig a fer feina! (mentida, amb lo mandrosa que sóc, començaré a les 8...)

a veure si escric alguna altra coseta! :)

m'encantes! m'encanteu tu i les teves paraules!

mil petons,

AnNna

Però si el que en surt és tot el que escrius... val la pena.
Saps que m'encantes.
Petons i cuida't molt nin!

qui ho pensa, i no fa res. Altres no ho pensen, i fan alguna cosa. Tu, ho penses, ho fas i li dones forma. Poema extremadament interesant. Dur? Aix, ... que penso amb el meu sàtir ... i això m'excita i m'agrada, aix la primitiva ment.

veus que n'és de difícil escriure?? tot aquest ritual......je je. Ara seriosament has arribat al top dels escriptors, els que tenen "métode"....tot i que sigui tant sagnant i quirúrgic....

Jo encara soc a un estadi inferiror, més barroc i contaminat pels ritmes dels meus òrgans, amb el penis sempre!!! je je

records

Sempre em fas riure i pensar...aquest paral·lelisme, la carn com a tal, i la teva membrana externa com a obstacle per a la puresa...
m'ha encantat el vers:
"així els seus ritmes no distreuen
la meva inspiració."
Genials, com sempre...mil gràcies pels teus comentaris, Capdelín...
Un petonàs sense pell, amb els òrgans sobre la taula i les venes i artèries al penjador de darrera la porta... (tot i la situació sanguinària...el cor me l'he deixat posat!)muakss
Sílvia