Poema ensucrat.

P essic de sucre, seguir assaborint,
O brint el cor, per viure sentint.
E squemes, morfemes i emblemes.
M àgiques notes vaig recordant,
A gafa-les fort si les vas oblidant.

E nfora, endins,... és com el vol del correcamins.
N ata i gelat, i surt defora com simple relat.
S uc de taronja, o suau esponja,
U ngüent refreda, crema que queda,
C artes que parlen per la vereda.
R oda que roda, no cal seguir moda,
A ra potser ja és temps de poda.
T emps i alegria, i millor dia, de tot plegat sempre milloria.


Desembre 2011