Poema egoista

Vull sentir-me estimat un cop més
i un cop més lluitar pel que crec.
Vull escoltar les rialles dels que estimo
i saber que tots són feliços.
Vull poder-te mirar mentre dorms
i abraçar-te de debò.
Vull tenir forces per crear
i per colpejar amb les meves idees
i les meves paraules.
Vull recordar.
Vull oblidar.
Vull ser el millor amic,
el millor fill,
el millor germà
i el millor amant.
Vull entregar-me
i saber-me útil.
Vull tornar a somiar,
a cantar, a cridar,
fer-me música i paraules.
Vull demostrar-te que et vas equivocar.
Vull fer-me cal i mar,
ser el Paral•lel
i poder-me fondre amb Barcelona.
No oblidar el color dels teus ulls
però no vull que em segueixi fent mal.
Vull esmolar les meves paraules
i fer-les sagetes per ennuvolar
el cel dels poderosos.
Vull terra, aigua i llibertat,
somriures
i cadires al carrer.
Vull veïns i veïnes de carn i ossos
amb noms, cognoms i rostres.
Vull que mori la pressa
i gaudir dels silencis.
Vull viure a la rauxa
i omplir els cops de seny.
Vull empatia i justícia.
Vull ciutats plenes de natura,
festes majors.
Vull viure el barri
i sentir-me bé amb mi
i amb tot.
Vull tot això
i ho vull ara.