Poema decapitat

Comença com un poema senzill, romàntic... i acaba, com sempre, amb aquell toc capdelinià que em fa caure de la cadira!! jajaja

"i arribant el moment
en què les paraules torcen el coll
prendre un xarrup de tu
a mitja tarda. "

Aquí comença el teu joc de paraules, aquí el poema fa un salt al teu món... M'encanta!!
A més, saps tractar molt bé aquests instants de la vida que tothom ha viscut algun cop, això fa que ens hi poguem posar a la "teva pell" i el poema entri més a dins...PEtons.

a mi i a molts d'altres. Perquè d'alguna manera estranya saps mira darrera de les coses... que no tenen darrera! És com si ens miressis (et miressis) des d'una dimensió que no sabem ni senyalar.
Ara en aquest teu poema, t'obres davant nostre, i ens dius: on és aquest suposat poeta, que només sap veure els pits just nats, que fa veure que que t'escolta... i si és així, els seus poemes, no neixen ja decapitats?
Sovint ens enmirallem ens els altres, i no els sabem veure. Massa sovint. Sovint només esperem coses dels altres.... i no ens sabem donar. Fins i tot quan creiem desitjar-ho.

No paris mai d'escriure poemes, sense cap, o sense cor, o sense mans. Però poemes tridimensionals.

Bruixot

ho dic tot amb el títol!

Un poema que et talla l'alè, romàntic, apassionat fins arribar a un esclat de desencís al final que li dóna una tremenda força i et deixa com als amants l'últim petó...

angie

un poema decapitat està molt bé, no?
jeje
senzillament... perfecte.

Un petonàs!

Anna

Hola Capdelín,
Acabo de llegir aquest poema teu tot just abans de fer feina. Intento viure amb una mica d'ordre dins del meu desordre i, tot just llegeixo el teu poema decapitat. Com molt bé diuen altres relataires que de ben segur et coneixen més que jo i que tenen mes taules, et un gran poeta.

Per a mi, si m'ho permets, ets un poeta fresc, proper, obert, tendre i alhora cruel. Tens un no sé que que et fa sentir bé i identificat amb el moment. He llegit aquest poema i he vist presències, descripcions vives, emocions i descuits. Gràcies per permetrem aquesta llicència.
Brindo per la nit, per l'aurora i per les poesies,
Roda03

costa trobar algú que t'entengui,
ja trobaràs qui begui de la teva poesia, qui begui de tu, de fet és més senzill i rentable del que es pensen