Poema de protesta

Hi ha un poema que protesta.

Així com hi pot haver una cançó que també ho faci,
també hi ha una pintura que protesta :

que protesta amb colors de ràbia i de sang... i de tendresa.

I rera d'aquest art,
de poema, cançó i pintura,
hi ha la dona i l'home que protesten.

Perquè sense ells, això no seria ben bé possible.

Qui és de lletres, proposa amb la paraula una tendresa que protesta.

Qui és de melodies, proposa amb els acords una cançó de protesta.

I qui és de colors, proposa amb el pinzell una imatge dins d'un quadre que també protesta.

I en el fons, no deixa de ser, i perquè ho és :

ART.

I rera d'aquest art,
de poema, cançó i pintura,
hi ha la dona i l'home que protesten :

i per a mi, tot és un poema de protesta.

Com la gran metàfora que tot ho engloba.

I la meva protesta, ara és :

VULL A TOTS ELS PRESOS SENSE MOTIU,
VEURE'LS PASSEJAR PELS SEUS CARRERS...

I TOT HA DE SER BEN LLIURE,
COM L'AIRE QUE ELS PERTOCA PER RESPIRAR,
I COM LA VIDA QUE ELS PERTOCA PER A VIURE.

NO VULL NI TORTURES NI PATIMENTS!!!!!

NOMÉS VULL LA LLIBERTAT DE TOT PRES SENSE MOTIU.