Cercador
Poema de la solitud acompanyada
Un relat de: Elisabet Marí Francès- Compartir:
Escolto la veu que ressona desde fora del meu amic cap corcat.
Les parets es fan visibles i el dolor tanmateix em va perforant.
Parlo amb ell però sempre acabo disgustada perquè no me'l deixa mai palpar
i amb un trist somriure combatent em vaig apagant.
El rebuig cap a la inesgotable present ànima el fa ser infeliç,
però necessita espai per realitzar-se, i ella es va quedant com la coseta més insignificant.
Les parets es fan visibles i el dolor tanmateix em va perforant.
Parlo amb ell però sempre acabo disgustada perquè no me'l deixa mai palpar
i amb un trist somriure combatent em vaig apagant.
El rebuig cap a la inesgotable present ànima el fa ser infeliç,
però necessita espai per realitzar-se, i ella es va quedant com la coseta més insignificant.
Comentaris
-
Comunicat[Ofensiu]AssociacioRelataires | 28-03-2012
Benvolgut/uda relataire:
En publicar aquest relat vas clicar l’opció de participar al “Concurs ARC de Poesia 2012”.
Segons les bases del certamen (les trobaràs a la web de l’ARC i a la pàgina d’inici d’RC), aquesta convocatòria en concret és oberta només per a associats i associades.
En els arxius de l’Associació no consta aquesta teva condició d’associat/ada, per la qual cosa no podem acceptar l’obra en qüestió.
Amb tot, si es tractés d’una errada administrativa nostra, o bé la teva intenció fos inscriure’t a l’ARC, o bé haguessis presentat el relat sota un nick diferent a l’habitual, et preguem ens ho comuniquis per correu electrònic a l’adreça associacio.relataires@gmail.com
Cordialment,
Comissió Concursos de l’ARC
