Podríem dir....com un miracle

Saps, ets increïble...
podríem dir com un miracle.
Com brisa nova
i aigua fresca.
Dolcesa de nen
que enamora,
per naturalesa.
El complement perfecte
del meu jo inacabat,
que busca mestre que li ensenyi
a obrir el cor que té tancat.
Amb por per no espantar-te
el meu desig no he pronunciat.
No sigui cas, que les paraules,
es tornin en contra meu
i em tanquin la teva porta,
amb clau i forrellat.
Et miro en la penombra,
dibuixant el meu gust per tu.
Saps, que menjar-te l'ànima
no em provoca cap disgust.
Increïble és la paraula,
d'un sentiment que neix
i busca no morir.
Agafant-te de la mà m'ensenyes,
el recorregut de la teva pell.
La lliçó ja tinc apresa
i ara no puc oblidar,
que els desitjos potser algun dia,
es poden tornar realitat.
La felicitat té un camí,
i tu ets la meva excusa,
per seguir-lo caminant.