pòdium

Com consegueixes expressar-te tant i tant bé... sincerament no m'ho explico.
Si.. molts cops les persones que estan en parella fan com una rivalitat de haver qui es més fort, cosa que acaba destruint la relació.
Com veus et segueixo llegint :P
Molts petons*

Amb poques paraules, però magistralment expressat!

Viure en parella és francament delicat, fet d'equilibris i estiraiarronses constants. Això és el que jo he entès que volies comunicar.

És un art tanmateix: ni deixar-te dominar ,ni ser tu qui domines i rebaixes l'altre. Deunidó!

M'ha agradat MOLT. És un tema vertaderament apassionant Capdelín!!

Gràcies pel teu comentari tan acurat i afectuós. Si, hi posaré la xarxa per si un decàs. (La xarxa que hi posos, tal com ja deus haver imaginat, són els meus relats). Una abraçada!!

Les teves paraules enamoren! no se com comentar-ho...esque, m'ha impactat tant...
les teves paraules fan que a la gola s'hi faci un nus, i, no em quedin paraules per descriure el que sento...senzillament. m'encanta...
Estic per llegir-me tots els teus relats, en proto pocs, però, crec que ets bó, molt bó..
Tu m'has fet creure moltes coses...m'agradaria coneixet...si no es cap molestia, i tens adreça de correu electrònic(em refereixo a Messenger o alguna cosa per l'estil) Si et fa res agregar-me, i així podré compartir amb tu alguns mots que s'em vagin acudint...

nits_de_llum_i_color@hotmail.com^^

Molts petons...i moltissimes gràcies pel poema QUE m'has regalat!!! es precios...
T'en regalo un que, a mi, sincerament, m'inspira :

Cau de llunes (Maria M.M.)

La cortina crema
vidres, neguit.

Freu de mitjanit.

A fora els cucs
rauen la lluna.

Toquen la una.

Penja d'un arbre
l'amor, escanyada.

El rellotge es para.