Poble

Jo, ús ho he de dir
Jo, sóc de poble
Un poble molt petit
Però molt noble
Té fins i tot, carrer a Barcelona
Marquès de l'Argentera, ús sonarà
Doncs , bé; aquest poble, potser
D'aquí un decenni no hi serà
Quan jo hi va néixer
De veïns, n'érem un centenar;
Aleshores, però hi havia metge
I encara que compartit, un capellà.
El poble vivia de la feina,
L'avellana ens donava el menjar;
Avui es treballa sense eines
I al poble hi van a estiuejar
Els veïns, que hi resten tant pocs ara,
Quasi no tenen res per treballar
La química els allibera de les herbes
Però el jovent ja no s'hi vol quedar
A l'estiu hi va gent forastera
Gent gran que ja no vol soroll
Però la tardor els fa esgarrifances
I el poble es queda sol
I és llarg l'hivern a la muntanya
I son lluny el metge i la Ciutat
El resum es senzill, de la companya
Quasi tots hem marxat.

Publicat l'any 1987
© Antonio Mora Vergés