"Pluges entre el dia i la nit"

Darreres hores de la tarda,
últims raigs de sol,
que entre núvols i clarianes hi arriben a la terra.

Una fina pluja cau,
una tempesta sembla que vé,
veig lluny els llamps,
veig lluny el teu cor,
però a tu et veig prop.

Tou camp de gespa mullada,
envoltat d'arbres i roselles vermelles,
com vermelles són les teves galtes,
camps de maduixes vermelles,
envoltat de muntanyes marrons,
com marrons són els teus ulls,
grans, preciosos i perfectes.

Veig la tempesta al meu damunt,
ja és de nit,
llamps que impacten al meu cor,
Meu cor vermell sense parar de bategar per tu,
que cerca el teu cor i el nostre amor.

Però ara ha passat la tempesta,
encara que encara hi és de nit.
Clarianes es veuen entre tant de foscor.
Lluny s'escolta el teu riur,
prop et veig a tu.
Dençà que molt prop hi som,
per tu estic plorant,
per tu el meu cor està bategant,
mentre tu em fas patir.
És estimar-te,
és enyorar-te,
doncs de tu vertaderament hi estic enamorat.

Ha sortit el sol,
ha passat tota la tempesta,
encara que encara s'escolta la remor del teu cor.
Ha arribat la claror,
que s'emporta dels núvols la grissor,
que em porta cap el teu cor.

Et necessito,
t'estimo,
t'enyoro
i si no ets prop del meu cor,
jo d'amor em moro