Plouen ulls

Plouen ulls
com estels fugaços.
Miren i miren
però no veuen.
Les cantonades són reixes,
camins a enlloc.
Silencis i trobades.
Pors
     i buidors, absencies.
La realitat es riu,
amagada rera la foscor.
Els gossos borden
i no callen.
La son es fon
a la ciutat,
amb un capvespre etern
que no finalitza.
La tinta es seca,
i s'esborra.
Res queda sota el sol,
sols el silenci
i el negre entre els homes,
i les dones