Plou

Plou
i la ciutat sembla haver-se buidat.
El Starbucks s’ha omplert
d’obesos en xancles i bermudes,
bevent cafès de litre a preu de petroli
en gots de plàstic,
que sorpresos pel xàfec
a la terra del Sol i a la platja
pensen alternatives on refugiar-se de la pluja:
la fundació Miró, el museu Picasso, el del Barça
o algún local caspós de flamenc per a turistes.
Al carrer les caixes de cartró de les botigues
es mullen, quelcom indiferent per l’americà,
que s’entafora amb el seu cafè a la butaca esperant,
però no pas per l’indigent,
que aquesta nit no tindrà
res per aïllar-se del fred
del terra.