Plou i...

Un relat de: patata

Sota la taula i embolicadets en una manta color blau cel la petita Piu i el seu ós Roquet riuen d'amagades per no despertar la mare.
Pilar Úrsula, o PIu com li deien més afectuosament, disfrutava com mai els dies de pluja i aquell no anava a ser menys. Gotes d'aigua regalimàven pels vidres, una darrere l'altra i parant-se a vegades esperant la següent per finalment caure precipitadament cap avall. Tota la casa estava enfonsada en aquella tènue llum que caracteritzava els dies ennuvolats. Tot pareixia més obscur i l'ambient convidava a refugiar-se sota jerseis i passar l'estona dins de casa, descobrint de nou cada racó.
La Piu restava sota la taula perquè feia un moment un tro l'havia esglaiada. El seu ós li havia explicat aleshores que els trons eren pets de Déu, i això li havia fet riure tant que ara li feia mal la panxa.
El Roquet és més que un ós per a la Piu. És el seu millor amic, amb qui manté llargues converses filosòfiques, i no tan filosòfiques… Ell la fa riure molt sempre, i junts busquen respostes a tot allò que a l'escola no els han ensenyat i que no gosen preguntar a la mare.
Aquesta vesprada están els dos tan juganers que no s'han avorrit ni un sol segon, ja fa una estona que han deixat de banda el trencaclosques pendents de les tronades i el sorollet de l'aigua al terrat xip xap xip xap…
La Piu pregunta al seu company si mai no havia estat sota la pluja. Ell respon que no, perquè la seua mare no el deixava per por que s'encollís el seu cosset de cotó. Tampoc ella sap el que se sent, així que corrent se'n va cap a la finestra i treu el cap, i de seguida les gotes comencen a regolar-li per la cara, i riu per les pessigolles que li fan quan arriben al coll. Intenta mirar cap amunt, però la pluja no la deixa veure, així que obri la boca i deixa que es mulli, sentint la frescoreta i el sabor a terra humida . Quan torna a ficar el cap a dins de casa, el Roquet es burla d'ella dient que sembla un monstre horrible, amb tot el cabell apegat a la cara i fet un ebolic. Aleshores la xiqueta venjativa l'agafa i comença a fer-li pessigolles fins l'ós comença a plorar de tant de riure. Quan se serenen una mica, Roquet es queda pensatiu i li pregunta perquè plorem quan riem molt, i la Piu després de rumiar-s'ho respon orgullosa que és un invent del cos per donar llàstima a qui tant ens fa riure, i així no "morir de risa". La resposta el convenç, però torna a filosofar i pregunta també perquè tenim cosquerelles . Ara la Piu ha de pensar més , i finalment decideix respondre que riure és tan divertit, que encara que no tinguessim motius per fer-ho, sempre tindriem un trosset de cos que en tocar-lo ens alegrés un poc la vida.
Convençuts ara els dos , decideixen anar a la cuina a berenar, però de sobte l'habitació s'il·lumina amb un llampec, i els menuts cridant boten cap a les faldes de la mare.
La vesprada passa entre rialles i respostes senzilles a la seva vida de gent menuda, on res és complicat ni fa embogir el cap.
A l'hora d'anar a dormir la mare els acotxa i després d'un petó de bona nit, els deixa sols de nou, i la musiqueta de l'aigua els endormisca com la millor cançó. Abans de tancar el ulls, la Piu abraça el seu estimat amic i s'adorm dolçament entre els seus bracets de drap.
Eixa mateixa nit la xiqueta té un malson; el seu Roquet passeja sota la pluja i acaba tan banyat que es converteix en un osset de peluix de veritat; no parla ni pot caminar, i va fent-se xicotet fins acabar éssent un cigró.
Al matí següent la mare desperta la Piu per anar a l'escola, pero Roquet no obri els seus ulls de botó . Avui llueix el Sol.

Comentaris

  • gràcies pel teu contacte i.....[Ofensiu]
    joandemataro | 20-05-2010 | Valoració: 10

    I ET SEGUEIXO LLEGINT...aquest relat és xulíssim, desprèn tendresa, innocència, malenconia...et felidito

    et convido a llegir un nou poema meu:
    Dorm, dorm, reiet meu...

    fins ben aviat Anna
    una abraçadaa encaixada
    joan

  • Molta tendresa[Ofensiu]
    RATUIX | 29-08-2008

    en aquest relat. Filosofia i somriures. Un bon paquet.
    Gracies i fins aviat.

l´Autor

Foto de perfil de patata

patata

9 Relats

16 Comentaris

7736 Lectures

Valoració de l'autor: 9.43

Biografia:
Mai tinc prou amb el que tinc, i no per les coses.
Sempre espere fer´ho tot, provar-ho tot, i no deixar-me res sense tastar.. però penses, penses.. sempre penses i fas poca cosa
El meu cap no em para de parlar i no el puc ignorar eternament, així que em deixe anar i escric...
i bé, aquí us deixo les cosetes que més m'agraden.

Ningú abans ha llegit açò! Era el meu secret xD
Em senc agraïda per poder aportar les meues historietes i més si agraden a algú!

Ens escrivim!