Plou, i el món s'oxida

Plou
i el món que han fet s'oxida
en una putrefacció taronja
que creix i s'exten
a edificis i carrers,
a semàfors, senyals i cervells.
Formant una alba que el verd es menjarà.
Un verd que ja creix, sota el ciment,
que el trenca imperceptiblement,
esquerdant l'asfalt
que havia amagat la terra.
Avui, mentrestant, plou
sense que ho hagi
detectat cap satèl·lit
ni cap estació metereològica.
Una pluja que no ha sigut notícia,
que ha enganyat als barómetres
i als homes del temps.
Que ha fet saltar la màquina
i ha regat els pensaments
fent dels cranis fonts i rius d'idees transparents.
Plou, i les gotes cauen sobre el ramat
amb la força de mil llamps.