Ploren

Ploren,
com poden,
sense gastar unes forces que no tenen.
Ploren
però el cel no es trenca
i el silenci ofega els singlots.
Ploren, amb la mirada perduda,
cercant un lloc més enllà de l’horitzó.
Ploren de fam
per no trobar res més
que aire
a les seves panxes inflades.
Ploren enmig d’una sequera
d’anys.
Ploren amb el consol
d’una mare inconsolable.
Ploren i tothom parla,
per no escoltar els plors,
per explicar-se a si mateixos.
Ploren i tothom calla.