Cercador
Plora...
Un relat de: sants78Plora,
plora la Lluna,
plora la Lluna a les nits,
a les nits de Sant Joan,
quan els segons cauen del cel
i les onades esdevenen escales
per pujar
i fugir pujant.
El món es reflexa a les llàgrimes
i als teus ulls.
El silenci calla
i un punt esclata
en algun lloc,
a l'interior del teu cervell.
Crema, crema, crema
i que tot marxi al cel,
en forma de fum.
Comentaris
-
oooh[Ofensiu]magma | 21-02-2007
Wala!! M'he llegit auest poema també, i molt bo, m'agrada molt el teu estil per escriure, molt bons els teus escrits.
Encantada -
plora quan tot calla...[Ofensiu]Noia de vidre | 11-02-2007 | Valoració: 10
a n'aquelles nits.
un petonet!
encantada de llegir-te altre cop! -
Gràcies[Ofensiu]ainona | 07-02-2007
pel comentari
:)
He llegit un parell de poemes teus i aquest, particularment, m'ha agradat molt .
-que tot quedi en fum-
Molta sort,
t'aniré llegint.
l´Autor
704 Relats
508 Comentaris
488645 Lectures
Valoració de l'autor: 9.75
Biografia:
Colpejar un cop i un altrefins trencar els vidres de la REALITAT.
agusgiralt@yahoo.es
[http://www.alliberantpoemes.blogspot.com]
[http://www.memoriadesants.blogspot.com]
[http://www.memoriadelpoblenou.blogspot.com]
[http://www.diesderauxa.blogspot.com]
[http://www.fotolog.com/psico2012]
Últims relats de l'autor
- L'Absència
- El dia que les voreres van començar a créixer
- L'home-nas
- Poesia a Flor de Pell
- Gràcies pel menyspreu
- La revolta dels Minairons
- El Camí - I
- El Regne de Pedra
- La poesia s’ha omplert de silenci
- Cels plens de mar i arrels
- Un caos ple d'ordre
- Quan el rostre es difumina
- Arrelats a la Rauxa
- Neteja
- Mal