Cercador
PLÀTAN DE LA FONT DE LA PINEDA. L’ARBRE DE LA LLIBERTAT DE RIELLS DEL FAI. BIGUES I RIELLS. VALLÈS ORIENTAL. CATALUNYA
Un relat de: Antonio Mora VergésEls ideals de llibertat, igualtat i fraternitat que es desvetllaven durant la Revolució Francesa (1789 – 1799), trigarien molt a trobar ‘arrels’ a casa nostra i no fou fins als anys (1873-74), Primera República ESPAÑOLA, en que es va viure un miratge de llibertat, que es repetiria entre el 14 d'abril de 1931 i l'1 d'abril de 1939, Segona República ESPAÑOLA, els feixistes i cleptofeixistes insisteixen en que la ‘Democraciola’ que començava l’any 1978 , és ‘democràtica’ ; no dubto pas que ho sigui per ells, que consideraven una DEMOCRÀCIA ORGÀNICA el II Feixisme.
Avui el tema però son els ‘arbres de la llibertat’ que es plantaven arreu de Catalunya, des de darreries del segles XVIII i XIX, i que han sobreviscut en una mínima part, arrasats normalment per enemics de la llibertat.
Un cas el trobem al plàtan de la font de la Pineda, a l’antic terme de Riells del Fai – avui Bigues i Riells – a la comarca dita del Vallès Oriental, a la província de Barcelona, a la colònia del REINO DE ESPAÑA que els nadiues i/o aborígens anomenem Catalunya
![](http://3.bp.blogspot.com/-EChh8xc-5Eo/UxnkVehFlkI/AAAAAAAAPPU/lChdW_MXo6o/s640/IMG_9403.JPG)
Amb una alçària total de 22,00 metres, i una volta del canó 4,40 metres, el podreu veure a la riba al•luvial del Tenes, als peus de la Masia Font de la Pineda, Restaurant i casa amb una àrea de lleure molt popular a la zona. Telèfon 938659006
![](http://3.bp.blogspot.com/-kdoEYfwThtE/Uxnk81VrPNI/AAAAAAAAPPc/Zbr3OLWYMRU/s640/IMG_9405.JPG)
Destaca per les grans dimensions de la soca, així com també per la seva aparença i bellesa.
Entre els anys 1992 i 1994 aquest plàtan es va veure afectat per diverses adversitats de les que en va sortir sempre bastant prou ben parat:
A la matinada del 22 setembre 1992 va patir un bufarut, i una conseqüència curiosa va ser que una aixada va anar a clavar-se a una branca alta després de volar uns 50 metres des d'un cobert. Els arbres propers van ser arrasats.
Agost 1994: es van cremar els voltants immediats.
Octubre 1994: es va produir una revinguda i l'aigua va pujar i va arribar a cobrir 1,5 m del tronc.
La llegenda parla d’actes heroics d’aferrissada lluita per evitar la seva tala, per part d’elements reaccionaris.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Avui el tema però son els ‘arbres de la llibertat’ que es plantaven arreu de Catalunya, des de darreries del segles XVIII i XIX, i que han sobreviscut en una mínima part, arrasats normalment per enemics de la llibertat.
Un cas el trobem al plàtan de la font de la Pineda, a l’antic terme de Riells del Fai – avui Bigues i Riells – a la comarca dita del Vallès Oriental, a la província de Barcelona, a la colònia del REINO DE ESPAÑA que els nadiues i/o aborígens anomenem Catalunya
Amb una alçària total de 22,00 metres, i una volta del canó 4,40 metres, el podreu veure a la riba al•luvial del Tenes, als peus de la Masia Font de la Pineda, Restaurant i casa amb una àrea de lleure molt popular a la zona. Telèfon 938659006
Destaca per les grans dimensions de la soca, així com també per la seva aparença i bellesa.
Entre els anys 1992 i 1994 aquest plàtan es va veure afectat per diverses adversitats de les que en va sortir sempre bastant prou ben parat:
A la matinada del 22 setembre 1992 va patir un bufarut, i una conseqüència curiosa va ser que una aixada va anar a clavar-se a una branca alta després de volar uns 50 metres des d'un cobert. Els arbres propers van ser arrasats.
Agost 1994: es van cremar els voltants immediats.
Octubre 1994: es va produir una revinguda i l'aigua va pujar i va arribar a cobrir 1,5 m del tronc.
La llegenda parla d’actes heroics d’aferrissada lluita per evitar la seva tala, per part d’elements reaccionaris.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
l´Autor
![Foto de perfil de Antonio Mora Vergés Foto de perfil de Antonio Mora Vergés](/imatges_autors/81299.jpg?rnd=518661900)
6930 Relats
1205 Comentaris
5514314 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- TENIU DADES DE L’AUTOR DE LA CAPELLA DEL FOSSAR DE MONTESQUIU ADVOCADA AL CRIST DE LA BONA MORT?. OSONA.
- CAPELLA DE SANT JAUME DEL CARCS /CARDS. SANT PERE DE RIBES. EL GARRAF
- L’ESGLÉSIA QUE RETRATAVA MOSSÈN EDUARD ROYO CRESPO A CUBELLS, ERA SANT BARTOMEU DE PUGIS?. LA NOGUERA.
- QUINA ADVOCAVIÓ TENIA LA CAPELLA DE LA CASA DE FRANCESC BURÉS REGORDOSA?. BARCELONA
- TENIU IMATGES DE LA IMATGE DE LA MAREDEDÉU DEL PRAT I DEL INTERIOR DE LA SEVA CAPELLA?. SANT JOAN DE LES ABADESSES. EL RIPOLLÈS
- QUINA ADVOCACIÓ TÉ O TENIA L’ERMITA DEL BALIS?. SANT VICENÇ DE MONTALT. EL MARESME
- LA CONFISCADA CASA DEL DR. RICARD MARTÍ MARTÍ A SANT ANDREU DE LLAVANERES.
- HISTÒRIES DEL PAIS ORIENTAL
- IN MEMORIAM. LA TORRE QUE RETRATAVA EL JOSEP SALVANY BLANCH, ERA LA TORRE MACIÀ? . EL CANET DE MAR QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- SANTUARI DE NÚRIA. OBRA CABDAL DEL JOSEP DANÉS TORRAS. EL RIPOLLÈS
- IN MEMORIAM DE SANTA MADRONA A SANT GENIS DELS AGUDELLS. BARCELONA
- ROSES DE NADAL AL MAIG. POTSER SI QUE HI HA UN CANVI CLIMÀTIC, OI?.
- O PORQUIÑO
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS