PISTIL

Una bella metàfora de l'amor.

Un diagrama botànic (un tractat botànic que supera de llarg a Strasburger) d'una anatomia delicada, bella i poètica. L'eternitat ("del estigma més atàvic"...) i del clam obert d'una flor; moment encertat, volgut, d'una unió també eterna i íntima. Estam, sèpal, receptacle, pètal i, sobretot, el pistil. Similitud... humana, car un estam típic consta d'un filament peduncular i una antena bilobulada. Típicament, hi ha un feix i únic filament que acaba en l'antena. Un tall transversal d'una antena ens ensenyaria la important funció dels estams, doncs en les seves cavitats tenen unes cèl·lules especials que es convertiran en grans de pol·len i són essencials per la fertilització de l'òvul.

... però tu "estàs pres en el somni anemòfil"... (La pol·linització també podria ser entomòfila)
(de vegades encara hi queda -hi ha- nèctar).
*
-Tampoc m'oblido de tu, moltes gràcies per tot: per la teva saviesa, per les teves paraules. Per llegir-me...

-Disculpa el meu retard. Últimament estic bastant enfeinada en un projecte i no tinc gaire temps per llegir-te i comentar escrits d'altres persones tan fantàstiques que correu per aquí...

Una abraçada!
(Que mai es converteixi en ritual. Sinó en un bell desig!)

*
(Des de Llagostera/Catalunya)

metàfora científico-literària en en un repte de paisatges on l'aparell reproductor femení d'un flor dóna títol al poema: PISTIL .

Una flor que en botànica s'anomena "completa" amb l'androceu (estams, filaments, antera) i el pistil (estil, estigma, carpells, gineceu...), ha servit al jo poètic de referent per explicar-nos la funció humana en el precís instant de la reproducció?.

Així des de l'inici en què els teus ulls em reclamen fins al moment en què el bes retingui les antípodes i aconsegueixi el mateix que el gra de pol·len , el poema ens submergeix en l'instant mateix de la fertilització del cos de la dona, de la "inseminació natural"? La part del cos femení "pol·linitzada" és, talment, el pristil del títol, un pristil humà en què l'estam del jo poètic arriba a fusionar-se fins a fer-li dir que compartim el batec/més enllà de la botànica .

Perfecta analogia dona-flor. M'agradaria que fos també per la textura, per la delicadesa i perquè tot allò que és bell és susceptible de ser escrit, ser explicat o ser llegit.

Un petó, Jofre

PS

Em meravella el teu domini de la llengua

Hola Jofre!

Feia dies que no et llegia. He estat ben ocupada amb nous projectes i un petit viatget a Nicaragua, on si tot va bé aniré a passar-hi uns mesos l'any que ve.

He llegit i rellegit Pistil, i he buscat paraules i metàfores per entendre aquest entrellat de sentiments i imatges.
És un bon exercici, tot i que als simples mortals que només vam aprendre allò de arrel-tija-pistil-pètals, es fa complicat de llegir. Després de la recerca i una segona lectura, les imatges són molt més clares. I, invocant les carns de les formes orgàniques, esdevé fins i tot eròtic.

Espero posar-me al dia amb els teus relats ben aviat.

Una abraçadassa,

m