Pirates

Desde l'época del romanticisme i fins l'actualitat han estat molts els que han alabat la figura del pirata com a icona de la llibertat. Al llarg de l'història de la literatura i posteriorment del cinema han estat molts els que que han mitificat la figura del pirata creant-li una aureola gairebé mística.

Tot i això l'imatge que ha predominat és la d'un personatge sanguinari, àvid de fortunes. Un personatge egoista, absent de qualsevol mena d'ética. És evident que la violencia, era inherent a una vida com la del pirata. Però ja no son tan conegudes les normes de funcionament intern a comfraries o vaixells pirates. Resulta sorprenent descobrir que moltes tripulacions funcionavem de forma assemblearia, i que els vots de tots els tripulants contaven de la mateixa manera. Fins i tot els beneficis dels pillatges es repartien de forma igual, independentment de la feina que cada pirata desenvolupava al vaixell. La propietat privada era prohibida, al vaixell, tot era de tots. Les germandats pirates es podien abandonar en qualsevol moment, i en cas d'invalidessa l'assemblea assumia el pagament d'indemnitzacions per als germans.

Cal destacar aspectes que al món pirata s'accentaven amb normalitat i que en canvi a la societat ben pensant de l'época no eren ni plantejables, com el fet de no trobar diferencies entre la tripulació per motius de raça, o l'acceptació de tenir un capità dona, com les conegudes Mary Read o Anne Bonney.

Però sense cap dubte l'història més relevant explicada mai sobre el món de la pirateria fou la que va recollir Charles Johnson (probable pseudonim de l'escriptor Daniel Defoe) al seu llibre "Història general dels robatoris i assassinats dels pirates més notoris". En aquest llibre ens parla de l'història del Capità Misson i de la nau coneguda com Victoire. Aquests, al final del SXVII, es van dedicar a la pirateria per la costa de Madagascar, assaltant vaixells negrers i alliberant als esclaus.

Finalment els tripulants van decidir establir-se a l'illa, que encara no havia estat reclamada per cap potencia colonial. Allà van renunciar a les seves patries, i van fundar Libertatia, una autentica experiencia del que més tard es coneixeria com el socialisme utopic. La terra era de tots i els diners van arribar a desapareixer.

Finalment però Libertatia va desapareixer, assaltada per una tribu veina. Els supervivents van fugir i es van dispersar sense tornar a reproduir un model com el que varen arribar a possar en pràctica a aquella illa.