Pirata espacial i llei del bumerang

Tota la gent de la Terra tenia el dia i la nit que normalment s’intercanviaven durant vint-i-quatre hores. Una excepció era només en les zones polars, que es situaven a prop de pol nord i sud: en aquests regions la nit i dia polars duraven mesos.
Durant el dia, si no fos tapat pels núvols, sortia el Sol, el nostre astre més proper, i dibuixava tot de varis colors. També escalfava, donava la llum i la vida als habitants terrestres. A la nit, quan els colors desapareixien, sobre el cel negre sortia el satèl•lit del planeta Terra, la Lluna, que era groga i misteriosa; i es girava al voltant del Terra de tal manera que la gent mai podien veure la seva segona meitat.
Com que la llum de Sol era tan intensa, durant el dia no era possible de veure els seus germans i germanes, altres astres. I només quan arribava la nit, la gent podria desfruitar de la multitud de les estrelles sobre el cel nocturn, com si fossin els diamants que el decoraven. La seva bellesa atreia les mirades de la gent.
Potser tot aniria com sempre, però un dia un pirata espacial va sentir molta enveja cap a les estrelles, i va decidir a captar-les totes que hi havien al voltant del Terra. “D’aquesta manera, - pensava, - la gent tindrà por i respecte cap a mi, i jo, el poder sobre els habitants del planeta blau”. Buscava com fer-ho, i finalment va trobar la solució perfecte. “M’ajudaran els amic invisibles d’espai. Són invisibles i desconeguts, com jo, però tenen una força increïble! Els forats negres! A on, si entra la llum, hi desapareix, ja que funcionen amb uns lleis ben diferents de la resta del món de la llum.”
Dit i fet. Va construir un escafandre d’antimatèria per a què el forat negre no li xucli i volava en l’espai obert. I com que tenia unes gafes màgiques, que podria veure les coses que no es veien amb la vista normal, va detectar un forat negre en el cel i captar-lo. El va tapar per un cantó, i deixar obert per l’altre per que pugui funcionar com si fos una aspiradora.
El pirata estava molt orgullós de seu invent: “Ara aspiraré totes les estrelles i la gent de la Terra estaran en el meu poder! Seré el seu déu!”
I va començar la feina a xuclar totes les estrelles que hi havien a prop amb l’aspiradora que va fer d’un forat negre de cel. Treballava cada nit sense parar, i finalment, no hi va quedar cap estrella visible des de la Terra, fins i tot el Sol va ser captat. I la Lluna ja no tenia que reflectir i volava, negre, com una pedra, que ningú la podia veure tampoc.
I què va passar a la Terra? Ja no hi havia el dia, ni la llum natural, i com que ni una estrella il•luminava el cel nocturn, que es continuava de ser negre i durant el dia, tot es va quedar completament en la foscor permanent. Una nit continua. La gent encenia les llampares i fanals, però això no tenia ni una comparació amb la llum natural del Sol i del dia... Més a més, el planeta es començava a refredar i la vida de la gent, dels animals i de les plantes estava en el perill. D’aquesta manera no podia durar massa temps.
El pirata no va aconseguir la fama que plantejava, ja que la gent no el veien, ni el coneixien. I com que ell estava aguantant tota l’estona la seva “aspiradora” i cada cop que apareixia la nova estrella, la captava de seguida, tampoc no es movia enlloc. Fins que un dia va ocórrer una cosa, que ni esperava el pirata espacial. Potser la massa de les estrelles acumulades dins del forat negre va passar el seu límit o va passar alguna altre cosa, però, al captar una nova estrella, el forat negre es va escalfar molt... i de cop i volta van sortir totes les estrelles des de dins cap a fora! Van sortir, com una font dels brillants o un foc artificial magnífic, que tothom van quedar amb la boca oberta:
- Vaja, quina festa espacial tenim! – cridava la gent alegre de que tot es va tornar a la seva normalitat i el Sol irradiava de nou la llum i la calor.
I ningú ni va saber que va passar, però el forat negre es va atraure el pirata dins. D’aquesta manera, hi va desaparèixer, desconegut, dins de les profunditats misteriosos del forat negre. Va funcionar la llei del “bumerang”: “el que tires, ho reps”.


P.S. El conte (les idees) van inventar els germans, mama ha ajudat organitzar l’escrit i afegir unes paraules descriptives perquè quedi més bonic. És un joc creatiu familiar: inventem un conte tots junts.