Pintallavis de maduixa

Surts de casa teva, Júlia. Desapareixes`per la cantonada i et trobem cinc minuts després, hem fet via pel carrer paral·lel. Mires atentament el cartell de la farmàcia, verd, amb un somriure neguitós. Tot el teu cos tremola, Júlia. endinses la mà en la teva butxaca, els diners hi són, suficients. Finalment entres en el recinte, és tot blanc. T'acostes al taulell, no hi ha ningú, esperes. Apareix, per i, la farmacèutica. Li ho demanes amb un somriure, avui que tinui gust de maduixa, siusplau. La farmacèutica agafa un paquetet de dins d'un calaix, una capseta, i te l'embolica. Agafes el paquet, te'l guardes a la butxaca del texans i surts de la farmàcia. tornes a caminar, et dirigeixes cap al parc, com cada dimarts. T'asseus en un banc, darrera hi tens gespa. Davant, una colla de nens s'amaga, juguen a fet i amagar, no et preocupis, no t'espien. Treus el paquetet de la butxaca, l'obres i destapes el que has comprat. L'olores i et deixes embafar pel dolç perfum. Gires la part inferior i fas passejar-lo pels teus llavis, els llepes. Mmm... Tanques els ulls, té bon gust, gust de maduixa. Finalment, acabes de desenroscar i mossegues suaument la punteta d'aquella pasta sòlida, barreja de colorant rosa i edulcorant extremadament dolç, de la que en diuen cacau. És el teu moment. llepes la barra de pintallavis amb delicadesa, que no es trenqui. El nen que parava ha guanyat la partida.