Pilar Rim

El simposi professional, tractava sobre l’acte realitzat pel ciutadà Rim. Hauria de rebre una penalització, o un premi?
El que havia fet era inversemblant. Aquell rodamon, havia pres una poma a la senyora Pilar, desconeguda per ell, i que tenia pomes a cabassos. La dona les utilitzava per fer tir a la poma: bang!
I poc li va durar a les mans, la poma. La va donar a un nen desconegut, esprimatxat i trist, que plorava de gana.
Els qui volien afavorir a en Rim, proferien crits de suport, anomenant-lo Rim Hood.
Els detractors, argumentaven que cadascú fa el que vol amb les seves pomes.
Les forces de l’ordre van haver d’intervenir a les portes de l’edifici on se celebrava el simposi. Aldarulls, baralles, corredisses... va passar de tot i més.
Actes, que van cridar l’atenció internacional. En dos dies, en Rim va ser mundialment famós, amb més seguidors a favor que en contra.
La situació va desembocar en un judici. Aparegué en escena un batalló d’advocats que protegien els interessos de la Pilar, i amb recursos de dubtosa legalitat i molts calés, van decantar la balança del triomf a favor de la seva clienta.
En Rim, va ser condemnat a indemnitzar a la Pilar, proporcionant-li un hort de pomers, i cuidant-lo durant quatre anys.
La sentència va encendre els ànims i les torxes dels seus seguidors, que d’un en un, van cremar tots els horts de la senyora, salvant del foc només el dels pomers, on treballava el seu ídol.
Per aturar els desordres, la Pilar, va fer una declaració pública, sol·licitant la fi del deute d’en Rim, i alhora posant l’hort a la seva disposició.
La petició va ser acceptada. En Rim va ser alliberat del deute, i ella, va ser denunciada, jutjada i condemnada per abandó de terres i pomes. La sanció va ser treballar gratis durant quatre anys al que va ser el seu hort.
Per a ells, va ser una sort, més que un càstig, i van fundar la marca de fruites Pilar Rim.
I sent això el que succeí, els crims han estat contats, i els lectors, castigats!!