Amàlia Alegre

L’escola nocturna sempre te la porta oberta, fins i tot de dia. Als vespres, s’omple de persones que aprenen de lletra. Abans, la clientela han estat persones que busquen aixopluc i un plat calent.
Jo vaig ser usuària quan era nena. Anava a alfabetització, i al local li deien Casa del districte V. Els pares m’obligaven a assistir per intentar tenir un futur millor.
Ara, soc una de tantes voluntàries que fa classe del que sigui, i a qui sigui. Més que res fem acompanyament, però sempre hi ha algú, que s’agafa aquella activitat amb la seriositat de l’aprenentatge.
És el cas de la Lia, una adolescent inquieta que acostuma a fer reflexions curioses.
-Les lletres i els nombres són el mateix. L’abecedari és una llista finita i ordenada de números. Desordenats, formen paraules. Pots jugar amb els números, i expressar coses.
-Vols dir que podem parlar amb números?, vaig replicar.
-És clar!! I escriure!! És la base de la comunicació.
-Ahhhh... I llegir?
-Això ja és més difícil, abans has de saber escriure.
-Potser caldria saber parlar abans d’escriure. Sense sumar, no pots multiplicar, oi?
-Potser si... i després llegir.
-No, després escriure. La lectura hauria de ser l’últim pas.
La Lia es va aixecar, en silenci i somrient, i es va posar la jaqueta. Abans de marxar, va escriure a la pissarra: 10!