Petjades

Un relat de: Trossets del que penso
Les sorpreses dibuixen
moments inesperats.
Aquelles que es mostren
conforme van passant.
Buscant solucions ràpides
trobem les nostres inquietuds.
Petjades en el temps
que ensenyen,
el que sempre ens ha faltat.
L'enyorança d'un temps
viscut amb intensitat,
redecora el voler
i no poder tenir,
un temps indefinit.
Marcat en el camí
el meu rastre trobaràs,
per si un dia vols seguir
la petjada que et vaig deixar.
Potser no és el moment,
d'explicar-te com em dic.
Els misteris es desfan
quan els volem descobrir.
Petjades en el temps
et sabran recordar,
que caminar és l'instint
de tot ésser humà,
des de que neix,
fins que li toca morir.

Comentaris

  • Petjades descalces[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 06-03-2011 | Valoració: 10

    Les petjades descalces són precioses a la platja llarga. Caminant amunt i avall, sentint l'onatge lleuger, mirant endavant, res més. si descobrissis qui ets, com et dius, potser trencaries el malefici i les petjades de la platja llarga es convertirien en sabates d'un color determinat, d'una forma concreta i el príncep vindria i et descobriria Ventafocs. Caminant descalça, deixes les petjades prop de les ones, que potser les borraran, llepant-les. Una abraçada.
    aleix

  • El valor creatiu d'una sorpresa[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 17-02-2011 | Valoració: 10

    Valoro la provocació de les sorpreses. Fan pessigolles en les meves prioritats i m'agrada. Relat molt bo. Gràcies,