Cercador
PETJADES DE DINOSAURES AL PALLARS JUSSÀ. ISONA I CONCA DELLA
Un relat de: Antonio Mora VergésRebia unes fotografies del José Antonio Uriz Rodríguez , en las que il•lustra el pas dels dinosaures per les terres del Pallars Jussà.
Sota aquesta denominació de dinosaures hom agrupa diversos gèneres que poden presentar grans diferències de pes i talla o que poden ésser bípedes o quadrúpedes, herbívors o carnívors. Tenen característiques comunes, com ara petita capacitat craniana, columna vertebral sòlida i lleugera, membres posteriors més desenvolupats que els anteriors, os quadrat fix i dents implantades en alvèols
Fins la segona meitat del segle XX, es considerava popularment que els dinosaures eren animals gegantins de moviments lents de “sang freda” i poca intel•ligència. D’aquí les referències fetes en el àmbit de la política, a la majoria dels prohoms de darreries del franquisme.
En el darrer tram del segle, coincidint amb el final de la Regència Franquista , aquesta visió fou progressivament modificada, tota vegada que les noves teories ens mostren als dinosaures com a animals de metabolisme elevat i nombroses adaptacions per comportaments socials complexos.
En aquestes terres hom troba petjades molt llunyanes, i restes relativament properes de la ‘ferocitat’ d’algunes especies bípedes.
Allò de la ‘poca intel•ligència’, els retratava bé.
Sota aquesta denominació de dinosaures hom agrupa diversos gèneres que poden presentar grans diferències de pes i talla o que poden ésser bípedes o quadrúpedes, herbívors o carnívors. Tenen característiques comunes, com ara petita capacitat craniana, columna vertebral sòlida i lleugera, membres posteriors més desenvolupats que els anteriors, os quadrat fix i dents implantades en alvèols
Fins la segona meitat del segle XX, es considerava popularment que els dinosaures eren animals gegantins de moviments lents de “sang freda” i poca intel•ligència. D’aquí les referències fetes en el àmbit de la política, a la majoria dels prohoms de darreries del franquisme.
En el darrer tram del segle, coincidint amb el final de la Regència Franquista , aquesta visió fou progressivament modificada, tota vegada que les noves teories ens mostren als dinosaures com a animals de metabolisme elevat i nombroses adaptacions per comportaments socials complexos.
En aquestes terres hom troba petjades molt llunyanes, i restes relativament properes de la ‘ferocitat’ d’algunes especies bípedes.
Allò de la ‘poca intel•ligència’, els retratava bé.
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5460029 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.